Hola Amics!Sóc la Víbria. El meu nom tan estrany vé de l'expressió "vibre" que vol dir escurçó. I és que tot i que semblo un drac no ho sóc! Vinc dels rèptils, concretament de les serps i durant molts anys he estat un personatge de llegendes catalanes com ara la de Sant Jordi. Com els meus altres companys de la comparsa, fa molts anys que apareixo a les festes tradicionals catalanes. Com que semblo un drac, durant un temps es pensaven que era la dona del Drac, però per desfer aquest malentès em van fer un ball únicament per a mi: la Dansa de la Víbria. La ballo durant les festes de la Mercè acompanyada de música de percussió i de gralla. També m'agrada aparèixer com a bèstia foguera durant els correfocs!
Un dels meus hobbys és col·leccionar xumets! Sí, sí, xumets. Pot ser que soni estrany però m'agrada tenir-ne de tots colors, com a qui li agrada col·leccionar còmics. Resulta que vaig pactar amb els pares que quan els nens volguessin fer-se grans, em donessin el seu xumet. I per que no el puguin trobar, l'amago entre els núvols vermells que apareixen quan el sol es pon. D'aquesta manera vaig augmentant la meva col·lecció i cadascun dels xumets té un valor significatiu per a mi. Al cap dels anys m'agrada veure com aquells nens i nenes que em van donar el seu xumet, són ara uns nois i noies ben forts i espavilats.
Així que ja sabeu, porteu-me el vostre xumet quan cregueu que és el vostre moment per fer-vos grans.
El Drac
Hola!
Sóc el Drac de Ciutat vella, o el Drac de Barcelona, o si voleu, el Drac a seques. Com als meus altres companys, em van fer fa molts anys enrere, cap allà l'any 1463 o fins i tot abans.
Tot i que sóc un drac molt simpàtic, no puc evitar treure foc pels queixals. És quelcom que ens ve de serie als dracs i no podem deixar-ho de fer. La meva creu és que cada cop que trec foc un dels meus queixals s'infecta i em tortura durant tota una setmana.
He anat a molts dentistes perquè fessin una ullada al meu problema, però tot i els remeis i les pomades, mai acabo per sentint-me còmode. Fa molt poc, un dentista em va suggerir treure'm totes els dents i posar-me una dentadura postissa, així mai més em farien mal els queixals. Ara per fi podré anar a les festes i disparar foc alegrement!
Espero que quan arribin les festes de La Mercè em pogueu veure sense la galta inflada!
Sóc el Lleó, el Lleó de Barcelona. Com la meva companya, l'Àliga, sóc una figura molt antiga però amb el mateix esperit de representació i orgull per la nostra ciutat. Des de fa anys que gaudeix-ho d'una gran popularitat per les meves actuacions a les festes tradicionals catalanes.
Durant un temps vaig representar al gremi dels blanquers i quan sortia a ballar m'acompanyaven altres personatges amb màscares de lleó. Ara ballo sol però durant la comparsa em sento molt acompanyat per les altres figures de les festes de la Mercè.
I és que jo sóc un lleó molt social, vaja, que gaudeixo coneixent nous amics. M'agrada sortir a ballar, però el que més m'agrada és preparar-me per la festa. Em puc passar hores davant el mirall, retocant-me les celles o pentinant-me. Però qui no es passaria hores arreglant-se el cabell amb aquesta melena tant espesa, llarga i bonica? També cal tenir en compte que sóc el rei dels lleons i cal que dugui una imatge ben impactant i respectuosa per ser admirat, i això no és fàcil d'aconseguir.
Quan surto ballar a les festes m'agrada fer-ho en companyia dels Cavallets Cotoners. Són tant bons a la pista de ball! Jo sempre me'ls miro de reüll mentre em prenc un refrescant got de llet. No tinc tanta traça com ells. De tant en tant també miro a les noies que hi ha a la festa, i és que no puc evitar fer-me lluir amb el meu look tant elaborat.
Així que si voleu cap consell per saber seduir, ja sabeu per qui heu de preguntar.
L'Àliga
Hola!
Sóc l'Àliga, més coneguda com a l'Àliga de Barcelona.
Em van fer fa molts i molts anys i per això sempre he estat present en totes les festes, reunions o cerimònies representant la ciutat de Barcelona.
Sóc tant important que es va fer un ball en el meu honor, el qual l'he pogut dansar dintre les esglésies i davant de reis, emperadors i arxiducs que van visitar la nostra ciutat.
M'agrada poder representar la nostra ciutat i anar per tots els racons de Catalunya amb el nostre escut.
Però també m'agrada tenir una estoneta per mi sola, a la meva habitació, on m'hi puc passar hores escrivint. I és que d'entre les meves mil plomes n'hi ha una que és màgica! Aquesta ploma m'inspira i em fa somiar amb mil històries. Puc imaginar-me com si fos una exploradora que descobreix tresors amagats dins de muntanyes estrangeres i llunyanes, o puc ser una astronauta que viatge per l'espai buscant planetes amb habitants estranys, puc ser quelcom jo vulgui.
Quan acabo d'escriure els meus contes els relato als meus amics perquè puguin viure les meves aventures com si fossin seves.
Algun dia em trobareu signant llibres en alguna paradeta de Sant Jordi, qui sap!
El Cavallet Cotoner
Hola! Sóc el Cavallet Cotoner! Però no et confonguis! de cavallets cotoners n'hi ha 8, som un bon grup. Sortim tots 8 a la comparsa de les festes de la Mercè. Fa molts anys que existim, de fet, vam participar a les festes de la canonització de Sant Ramon de Penyafort l'any 1601 i a les festes de Santa Maria de Cervelló l'any 1623, entre d'altres més.
Vam desaparèixer durant un temps però la Societat del Born ens va recuperar per participar al Carnestoltes de l'any 1860.
La nostra vestimenta pot ser blava o vermella i portem pintat l'escut de Barcelona sobre les nostres robes. Així tothom pot saber d'on venim!
Com pots comprovar ens agrada molt aparèixer a les festes tradicionals i és que ens agrada ballar molt. De fet, personalment, m'agrada tot tipus de ball: des de les sardanes, passant pel claqué, fins el hip hop. I és que quan és temps de celebració les penes desapareixen i podem seguir contents com de costum. Entre els 8 cavallets a vegades intentem fer alguna coreografia conjunta per ballar-la a les festes o a les discoteques entre els amics. Fins i tot una vegada vam intentar obrir una escola de ball, però com que tenim molta feina preparant-nos per les festes tradicionals, ho vam deixar estar. Com diria molta gent: som l'ànima de la festa!
En els dies de tardor m'agrada sortir de la ciutat per anar d'excursió a les muntanyes. M'agrada descobrir petits racons i camins que encara no han estats trepitjats per ningú.
El color de les fulles i l'olor dels arbres m'entusiasma i m'hi podria passar hores!
També sóc un gran aficionat a buscar bolets. Me'ls conec tots! Quan n'he collit un bon grapat me'n torno cap a Barcelona i els cuino per la Geganta i els amics.
Em surten uns plats per llepar-nos-en els dits!
La Geganta
Hola!
Sóc la Geganta, també coneguda com a Violant d'Hongria.
El meu company és Jaume I i tots dos junts ens anomenem Gegants de la Ciutat de Barcelona. Som els gegants més antics documentats de Catalunya.
Quan són les festes de la Mercè sortim junts a ballar El Ball dels Gegants de la Ciutat.
Al meu pit llueix-ho un penjoll amb el nom de la Ciutat de: "Barcelona". D'aquesta manera duc el nom de la ciutat allà on vagi. A la mà dreta subjecto un pom de flors naturals. I només el dia 24 de setembre també porto un mocador brodat especialment per mi. A l'altra mà, hi duc un delicat espill amb el mapa d'Europa on, Barcelona, n'és el centre i amb el que simbolitza que la ciutat mira al passat per encarar el futur.
Molta gent no ho sap, però m'encanta la biologia!
Des de ben petita vaig tenir la curiositat per saber d'on vénen les coses, com es transformen i com es creen. La biologia m'ajuda a resoldre aquests petits misteris i dubtes que tant em ronden pel cap.
Una altra afició que tinc és la botànica, però com que sóc tan alta i enorme, les flors i les plantes em queden molt lluny de la meva vista. M'haig d'ajupir molt per poder-les observar! Per això vaig estar investigant amb el meu microscopi per poder transformar l'ADN de les meves plantes preferides i poder-les fer a la meva mida.
Ara tinc un jardí preciós i molt colorit!
